Mundo injusto
Sí, ya sé que el título compone una frase muy manida ya por los seres "con" inteligencia que habitan en este planeta.
Pero sí que es un mundo injusto y de la ostia. Yo, como soy un animal de costumbres, vuelvo a las mías: Israel. ¿Qué mosca les ha picado? ¿De qué van? Todos los días los medios de información nos notifican los múltiples ataques bélicos que sufre Palestina por parte de este país porque sí; la construcción de ese vergonzoso muro que están haciendo los israelíes para separase de Palestina; las sangrientas entradas en Gaza y demás. Ahora le ha tocado el turno al Líbano.
Chiringui comenta que también hay malos entre los palestinos: que los propios terroristas ponen de escudo a civiles para protegerse. Vale, sí, puede que sea verdad. Pero este sin sentido de entrar y destrozar ("registrar" le llaman ellos) casa por casa y bombardear a su antojo para encontrar al soldado secuestrado en Palestina (me sabe muy mal por la madre del chico, de verdad, ha de ser un auténtico calvario) y ahora hacer extensible esta modalidad de rescate al Líbano por haber secuestrado a dos soldados israelíes otro grupo terrorista o algo así me pone enferma.
Está claro que el ser humano está programado para destruir todo lo que tiene a su alrededor y olvidar las lecciones que le da la historia en el sentido de que "LAS GUERRAS SON MALAS". ¿Aprenderemos algún día? No creo mucho en ello.
P.S.: Una buena noticia. Os notifico que Mr. Celofán ya ha vuelto. ¡Aleluya!
posted by Paba at 2:17 p. m.
2 Comments:
Que curioso, me ha salido de palabra fyanja, la de Gaza.
Lo que yo digo es que no solo hay un culpable, es cosa de dos.
Els presoners palestins
i el soldat segrestat
El soldat de l'exèrcit elegit
Si els milicians palestins sabien per endavant que l'exèrcit del poble elegit sempre està disposat a burxar col·lectivament els palestins per qualsevol nimietat que aquests gosessin perpetrar contra objectius israelians, un es pregunta per què llavors van cometre aquesta malifeta: atacar un destacament militar sorprenent els seus dotats membres i aconseguint un èxit pírric: dues baixes a cada bàndol i el segrest d'un "jove soldat somrient, innocent, universitari amant de la música i les matemàtiques...", com el qualifica el portaveu de l'exèrcit , i que la seva única culpa (això ho afegeixo jo) és que era allà per pura casualitat, dins de la seva joguina preferida, l'invencible tanc Mercava, que llançava contra els banyistes de Gaza maduixots i nata i no pas bombes mortíferes.
L'explicació és senzilla: els milicians varen respondre així, tal com reconeix el diari israelià Yedout Ahranout (13-6-06), a un gran nombre de provocacions de l'exèrcit israelià -només durant el mes de juny va haver-hi seixanta assassinats selectius amb famílies senceres com a víctimes principals- i a la dilació i l'incompliment sistemàtics per part d'Israel alhora de posar en llibertat els presoners palestins.
Actualment la societat palestina té una insuperable prioritat: l'alliberament dels deu mil presoners (milicians, civils, dones i menors). Centenars d'ells porten dècades enllaunats a les podrides presons israelianes sense la més mínima esperança de tornar a veure la llum. Res s'anteposa a aquesta prioritat, peça clau per a la pau, ni tan sols la pròpia i anhelada independència palestina. Vet aquí un testimoni eloqüent: mentre funciona la televisió palestina (si no la saboteja l'Estat demòcrata d'Israel) apareixen a peu de pantalla esfereïdors i quotidians missatges enviats per fills i néts als familiars presoners que ni tan sols han arribat a conèixer. (A propòsit de la televisió palestina: el pervers trident sionista i essencialista de Catalunya, curiosament d'acord amb l'altre trident sionista espanyolista --Jiménez los Santos, Vidal i Mendo-, acusa la televisió palestina d'enviar missatges que inciten a l'odi. Jo ignorava que aquests neoreaccionaris són habituals seguidors de la desgavellada televisió palestina i, a més, amb un gran domini de la llengua àrab! No són més que ecos viscerals.)
Han fracassat totes les alternatives pacífiques per alliberar els presoners i només faltava aquesta, la de capturar soldats i bescanviar-los. S'esperaven tota mena de barbaritats dels generals militaristes israelians (per cert, tots estan vinculats a la indústria militar israeliana) però el que realment va sorprendre els palestins va ser el terratrèmol internacional causat per la captura en el camp de batalla d'un sol soldat.
Cínicament, ningú, amb anterioritat, havia mogut un dit pels milers de presoners palestins: ¿com és possible que es mantingui un llarg silenci per milers de presoners i, en canvi, a favor d'un sol soldat es reclutin ràpidament tants trepes, acòlits de palau, mitjans de comunicació, governs occidentals acomplexats i sotmesos a xantatge i governs àrabs desitjosos d'acabar amb la cultura de la resistència i intimidats per la capriciosa amenaça ianqui de reformar els seus impresentables règims?
Tots, absolutament tots, escatainen a l'uníson la següent mentida de les sorolloses goles d'Israel: "El segrest del soldat és la causa de l'actual crisi" Quina fal·làcia! Es pretén fer oblidar que durant els darrers 38 anys d'ocupació militar els territoris palestins continuen patint (abans que Hamàs guanyés les eleccions i abans de la captura del soldat) bloquejos de tota mena, segrestos de ciutadans inclosos diputats i ministres, expropiacions de terres, bombardejos precisos de les infraestructures -com l'única central elèctrica de Gaza, col·legis etc.- per part de l'Estat més impune del món. L'objectiu és destruir Palestina i qualsevol esperança d'un acord pacífic i just. Sens dubte, als feixistes generals israelians el soldat els importa un rave.
Curiosament, mentre els governs i els terroristes de la desinformació del rendit món occidental estan en renyida competència d'articular fal·làcies prosionistes, sorgeixen veuetes del mateix Estat d'Israel titllant d'ignorants i sense escrúpols aquests ecos i emetent opinions com la següent: "L'imbècil i estúpid govern d'Israel és l'únic responsable de tot el que succeeix als territoris ocupats" ( diari israelià Haaretz, 5-7-06). Papistes, prenguin nota!
Salah Jamal
Metge, historiador i professor de la Universitat de Vic
Publicar un comentario
<< Home